Disabte 6 de Maig, Manifestació
25 d'abril (pam dalt, pam baix)
Comencem.
La vesprada es presente moguda. En quant estic dutxat passe per cal meu cosí Jesus (de la familia ja us aniré parlant més endavant) més per a marcar-li el camí que per a donar repàs. Sense perdre comba, corrents a l'estació per a pujar al tren direcció a València i un cop pujat començant a enviar-li missatges a Santiaguet per a vore com quedavem.
Vaig arribar al punt de reunió pocs minuts després de l'hora acordada per trobar-me amb Pablo i ambdós ens vam posar a mirar cap a la plaça de bous, que és des d'on havien d'arribar Santiaguet i el seu grup. Em vaig trobar a molta gent, la majoria d'ells del voluntariat, però igualment Pablo se'n feia creus… els conceptes Xv i vida social eren un fenomen nou per a ell. Mentrestant continuàvem esperant. I esperàvem. I més. Cinc minuts, un quart d'hora, mijta hora, tres quarts…
18:50 "Cabrón" vaig dir-li a Santiaguet. Quan vaig parar de renyir-lo, vaig saludar a la resta del grup: Gemma, Imma, Rebeca i Alexandra. I la mistela. Ah no, que no portaven mistela. Com volien fer-se perdonar el retard sense compensar-m'ho? xD Gemma (acompanyada per Santiago) se'n va a buscar banderes, i quan es troba lluny ocupada en la recol·lecció, passen pel nostre costa i n'agafem unes quantes 
Finalment a les set passades ens posem en marxa. Continue trobant-me amb gent i Pablo em creu posseït. En la plaça de l'ajuntament, a part d'una paraeta de la Copa Amèrica (falta un any. un any. quina presa hi ha?) vam veure a Paula (se t'enyora moltíssim carinyet). Jo anava jugant amb la bandereta i passant-m'ho bé. Vam fer fotos (Imma, com va quedar el mirror del carrer de les barques?). Vaig trobar-me amb gent del poble, els quals SÍ em van donar mistela. Això sí qué és rebre bé a la gent, passar-li una botella de mistela (gràcies Dora!). Just abasn d'arribar em vaig trobar a la gent del bea, la vaig saludar i em vaig reunir amb el grup. Vam escoltar el que quedava de manifest, vam estar un poquet més per allí, i tret de Pablo que se'n va anar a per còmics, vam marxar en metro cap al pis de Gemma i Imma.
Més gent al metro… era possible, però caldria gitar-los sobre els caps dels altres viatgers. Separats i fent conyes vam arribar en vida a Benimaclet per poder agafar el tramvía.
Seguíu atents a Món Zero. Pròximament la continuació d'aquest capítol: concert.
Per alusions;
Si, me vaig pasar tota la tarda fent de Padre Merrin (gallifante pa qui trobe la referencia, es facil).
NO, no vaig comprar comics, quan arrivi ja estava tancada la tenda.
Molt moguda la manifestacio, ja te pasare fotos pa q les fiques al blog.
Dew
PaBLo des de la Zona Libre de Campanar
Que no estava posseït. No necessitava que em feres cap exorcisme. I no te falten a tu bocates de pernil per a ser com el pare Lankester Merrin.
I te’n vas anar a per còmics, que no ho conseguires es part d’altra aventura xD
Per alusions (déjà vú);
SI necessitaves un exorcisme, i saps be el perqué.
NO, no me falten bocates de pernil, en tot cas me falten els habits (s’escriu aixi?) i la fe cristiana.
Aixo es tot
PaBLo des de la Zona Libre de Campanar