header image
 

Disabte 6 de Maig, Concert

Principi (de la segona part)
Mentre la resta del grup esperen el tramvia, jo me'n vaig en un bot a la bodega:tancada. En Mercadona queda una ampolla de mistela, pero la cua és massa llarga:(. Torne a esperar el tramvia. Pujem, arribem, baixem. Santiago i Gemma decideixen anar pel pitjor costat del carrer, és a dir, on està la porta del concert. Nosaltres continuem fins trobar-nos amb Alberto, Ana, Aurora i Yasmin. M'espere fins que veig que Santiago i Gemma ja arriben i vaig corrents per a alcançar al meu grup per a comprar-me el sopar al kebab. Faig una escapada al consum i… sí finalment conseguiexc la mistela!!!!
Tornem al pis dels nombres primers on està la resta de la gent. Em bec una de les dues botelles d'aigua que he comprat i la replene amb mistela. La gent fa les seves mescles i marxa. Ens quedem Rebeca, Imma, Alexandra i jo esperant perque hi ha gent que arribarà més tard. Finalment quedem de trobar-nos a la porta i marxem al concert.
Aurora ens ajuda a passar la beguda per baix de l'altra porta. Entrem. Orxata Sound System ja ha tocat, i la Gossa Sorda ja està una estoneta sobre l'escenari. Sopem en el descans. Santiago no sap com està l'entrepa que s'està menjant, i és una llàstima, perquè està molt bo. Ens vam apropar a l'escenari per veure els Lax'n'Busto. Imma va cometre l'error de llençar la bossa del kebab a terra. Zona catastròfica en una cançò. I des de quan es llença el menjar????? Ens vam aguantar i vam seguir botant ballant i cantant. I bevent. Perque la mistela no desapareixia per art de magia. Ni el rom amb coca-cola d'altra gent. Abans d'acabar el concert ens vam trobar amb el Jaume, que s'havia perdut. Se'n van els Lax i la gent es dispersa. Yasmin em deixa la bandera (error). Jaume va a buscar a la seva gent. Estavem fent un roglet Ana, Aurora, Imma, Alexandra, Rebeca i jo quan entra un xiquet, perquè no se li pot dir d'altra manera, borratxo perdut i ens comença a parlar. Jo ja m'ho veia vindre. I sí. El xiquet (no ens va dir el nom) va dir que eren xiques molt guapes i comença a preguntar-los a totes el nom i donar-los dos besos, fins que arriba a mi, i el pare. No volia causar-li un trauma per una cosa que mai seria capaç de recordar i que s'arruinara en psicòlegs. Li vaig donar la ma, es va fixar i a continuar amb Ana (que era la que quedava). Li vaig preguntar l'edat: setze. Pobret. Comença Betagarri i allí sols havia tornat Jaume, malgrat haver trobat als seus companys. Una paraula: SKA. bots i espentes i jo amb una bandera. Vaig aguantar com un campió, però, lògicament la bandera se n'anà a tomar. La millor manera d'evitar els xafons i les caigudes es botar sense parar. Ens van dutxar tres vegades. No sé de que. Hi ha preguntes de les quals no vull saber la resposta. Però valgue la pena. Van cantar l'estaca i se'm passaren tots els dolors. Comiat i tancament. Ens tornem a reunir. Ajudem a una persona del grup a fer el que volia sense ser descoberta (tot legal, no malpenseu). En pujar Banda Bassoti es tornem a dispersar un poc. La mistela s'ha acabat i el rom també. Sols queda wisky amb taronja :( Vaig veure a Franxapa i a Ana i els vaig anar a saludar. En tornar, vaig anar amb Imma a cada costa de l'escenari per que pogués llegir el que deia. Basset? 300? Finalment ho va aconseguir. Bééééééééé!! Santiago va poder conseguir la bandera de Banda Bassotti, els quals ens van deixar amb el regust del Bella Ciao. Fi del concert, tornada gradual al pis.
Vam fer el quadro un rato. Jo li posava una pinseta a Santiaguet en el pantaló i coses típiques que faig quan tinc una pinça a les mans. Em bec la segona aigua amb el ritme habitual. La gent va caient i se'n va. Els que ens quedàvem al pis vam repartir les habitacions. I ale cadascú al seu llitet.

Moltes gràcies a totes les persones culpables de que m'ho passara tant bé al llarg de la nit.

Crec que és una crònica prou completeta. Si necessiteu informacions adicionals, demaneu-la pels canals directes.

~ by draia on May 11, 2006.

5 Responses to “Disabte 6 de Maig, Concert”

  1. Jo com Pablo també responc per al·lusions, primer lo dels kebabs, jo garbansito mai dels mais tiro menjar, però degudes les circumstàncies i el meu empatx de kebab, i ke no tinc pq pendre responsabilitats de kebab aliè, o vaig llançar, a mal lloc dons si, però el rom amb cola així meu va sujerir, segón això de dir-me certa persona….soc certa, soc persona, i soc miop, però no soc certa persona miop.
    Després de la meva disserció per al·lusions, em despedeixó, fins un altra :P

  2. la mistela sugeria haver-lo tirat pels aires lluny de nosaltres. qui sap? potser li haguéssim donat una alegria a algú.
    Santiago m’ha dit que m’he passat en la descripció de la nit. Voleu que la acurte? Ami m’és igual.
    Ja ho recordes tot? o encara queden coses en blanc?
    I per cert, encara no m’he pogut dormir prompte (cap dia abans de la una, menys de dos abans de les dues)… I aquesta nit no es presenta diferent. Puto insomni! M’he d’alçar a les sis i quart del matí!

  3. Per alusions (aixo comença a ser ja un vici);

    Veig que estic sentant precedents en el posteo, a vore quan dura.

    Jo, per mi, com a persona (inserte aqui su comentario gracioso); trobe que esta prou be, xq per als que estigueren igual es molt detall de algo que ja s’ha viscut, pero per als que no estiguerem/tenim memoria de pez pos com que podem vore lo que no estavem o recordar coses.

    A mes, “el tamaño no importa, pero cuanto mas larga mas para c—–” (vaya, la pagina tiene efecto censor)

    Bueno, pare que si no me guanyare el banneo permanent pero la pagina perdra una quarta part dels seus lectors ;)
    Se despide

    PaBLo des de la Zona Libre Campanar

  4. Por orden del señor alcalde…se hace saber…que garbansito ya a leido los mensajes que "l'" ha deposositado. Lo de berenar avui tenia un petit control, i la meva germana com es va enfadar en mi cosa rara no meu va recordar. Bé, sempre ens quedará tinternet, perque la meva vida social quedará reduïda a veure els fills de la meva amiga. Dons això, ja ens anem contant, i la explicació no és massa llarga està bé.

  5. Por orden del señor alcalde…se hace saber…que garbansito ya a leido los mensajes que “l’” ha deposositado. Lo de berenar avui tenia un petit control, i la meva germana com es va enfadar en mi cosa rara no meu va recordar. Bé, sempre ens quedará tinternet, perque la meva vida social quedará reduïda a veure els fills de la meva amiga. Dons això, ja ens anem contant, i la explicació no és massa llarga està bé. (originally at 13:46)

Leave a Reply